Esta obra cinematogràfica és la suma de tres característiques crucials en l'elaboració d'una pel·lícula: està dotada d'una història minuciosa, que comporta una anàlisi profunda, i estos dos factors estan expressats amb àmplia versatilitat tècnica en la realització.
El director italià mostra en esta pel·lícula la història de Totó (cuyo nom real és Salvatore), un personatge que té un amic prou pròxim i major (Alfredo), de qui aprén -gràcies al seu extrem afany- les tècniques de projecció de pel·lícules.
Totó', com preferix ser cridat el protagonista, té problemes econòmics en la seua infància perquè son pare se n'ha anat a la guerra, per la qual cosa ha de tocar les campanes en l'església del poble. Com el sacerdot per a qui treballa és l'amo de 'Cinema Paradiso', el teatre on els ciutadans assistixen per a veure les notícies i pel·lícules, Totó s'acosta a Alfredo, el qual cedix davant de la seua insistència en l'aprenentatge de les tècniques de projecció".
Amb el pas dels anys, Totó perfecciona els seus coneixements, aplicant-los quan ha de reemplaçar Alfredo després que este patix un accident ocorregut per una manipulació inadequada de les cintes en una projecció,i que dóna lloc a la reconstrucció del teatre. Mentres açò succeïx, Totó creix i viu la seua primera experiència d'amor. Després de molts anys, contrariant el consell d'Alfredo, però forçat a assistir al seu funeral, Totó torna al poble, on recorda la seua infància i joventut, acompanyat de la nostàlgia que desperten certes coses que sa mare i Alfredo van guardar per a ell.
