El xiquet del pijama de ratjes.

Bruno és un xiquet de 9 anys que viu a Berlín amb els seus pares, la seua germana i amb la criada, María. Un dia a l'arribar a casa després del col·legi va veure la criada arreplegant totes les seues coses, es mudaven. Ningú li havia dit res abans i Bruno es va posar molt trist ja que això comportaria no veure els seus tres millors amics per a tota la vida mai més ni baixar per la barana, ni veure als abuelos... Son pare havia de fer un treball molt important i eixe era el motiu de la mudança; viurien en 'Auchviz'.

Quan Bruno va veure la seua nova casa per primera vegada es va quedar sorprés, era molt més xicoteta que sa casa anterior, era molt trist i molt freda, estava clar que no li agradava però havia de fer-se a la idea. Passaven els dies i Bruno s'avorria no sabia que fer, un dia es va construir una engrunsadora. Va demanar a l'oficial Kotler que li aconseguira un nemático i ho va construir, però quan estava jugant Bruno va caure i l'única persona que estava prop per a ajudar-li era un criat que els feia el menjar.Va entaular una conversació amb el xiquet, ell havia sigut metge abans d'arribar ací. Més tard arribe la mare del Bruno i esta li va donar les gràcies al criat, però dirien al comandant que ella li havia curat.

El xiquet no sabia que fer per a no avorrir-se i una vesprada va caminar i va caminar per aquell filat que veia des de la finestra del seu quart, volia saber fins on arribava el lluny va veure una ombra i a mesura que s'acostava es feia més gran, quan arribe al punt va veure a l'altre costat del filat a un xiquet Bruno i el xiquet van començar a parlar. Es cridava Shmuel, un nom rar per a Bruno. Els xiquets es van fer amics i Bruno cada vesprada anava fins allí, fins a eixe punt del filat on es trobava el seu nou amic.Mai va dir res a casa de l'existència de Shmuel ja que creia que no se l'anaven a prendre bé a casa i ell no volia perdre l'única persona amb què podia entretindre's en eixe lloc pel fet que amb la seua germana Gretel no se'l passava bé.

Durant tot el temps que Bruno va passar en 'Auchviz 'lo únic que feien els dos xiquets era parlar ja que cada un estava inclús costat del filat. Parlaven sobre les diferents vides que portaven;Shmuel tenia el pèl rapat i vestia sempre amb el mateix pijama, un pijama de ratlles, i no és que se'l passara molt ben allí dins, Bruno no obstant això no es donava compte de moltes coses, com de que el seu amic no el pasaba realment ben ací dins i només es preocupava per ell mateix.

Després d'un any, la mare de Bruno va decidir que ja era hora de tornar a Berlín, a la seua nova casa. Tornarien tots menys el comandant. Quan li van donar la notícia a Bruno es va posar un poc trist. Ala vesprada següent plovia molt i el xiquet temia no poder despedir-se de Shmuel però per fi la pluja va parar i va fer el mateix camí que sempre ahí.El dia anterior Shmuel no trobava son pare i va demanar ajuda a Bruno. A Bruno li encantava jugar als exploradors quan estava a Berlín i com mai havien jugat junts li va prometre ajudar a trobar son pare així que Shmuel li va agafar un pijama de ratlles com el que ell portava posat i pel buit que hi havia davall del filat Bruno. es va ficar al món de Shmuel. Es van endinsar cap a l'interior del camp i un grup d'hòmens amb armes van ser on ells, Bruno es va espantar pensat que anaven a agarrar-li allí dins però el seu amic li va dir que prompte passaria. Els van portar fins una habitació, estaven tots molt junts i apegats, la gent estava com espantada i Bruno no vaix entendre res, prompte passaria todo...

Bruno mai va tornar a casa. L'endemà tots buscaven sense parara al xiquet, la mare no va tornar a Berlín esperant notícies però un dia esperançada ho va fer per si bruno haguera tornat el només. El comandant es guanyava dia a dia l'antipatia dels soldats, no deixava de pensar en el seu fill. Un dia va tornar al lloc on van trobar la roba del seu fill i observant el lloc es va adonar del buit que hi havia davall del filat. Li van fallar les cames i va acabar assentat en terra.

Temps més tard uns soldats van ser a per ell, ja no li importava el que li feren.

Petita MIss sunshine

Pare:No vol ser un fracasat ,vol que la seua filla guanye Miss Sunshine,un concurs de bellesa.

Mare:Li diu a la seua filla que si no vol eixir a l'escenari,que no ixca ero finalment decidix eixir i fa el ridicul amb tota la seua familia,que intenta ajudarla.

Tio(Frank):Té molts problemes,i es vol suicidar.

Fill(Dwayne):Es daltonic i no pot ser pilot,com el volia.

FIlla(Olive):Es passa el dia,mirant videos de concurs de vellesa,vol ser Miss Sunshine.

Iaio:Es va quedar a viure amd el seu fill,perque el van expulsar de la residencia on es trobaba,per passarse el dia insultant.Abans que la seua meta es presentara al concurs,el troben mort en l'habitació on dormia. Pero decidixen portar-ho en el maleter del furgó al concurs de vellesa.

Cinema paradiso!

La pel·lícula és un homenatge al gènere cinematrográfico. En una llarga narració descriu la història d'un respectat director de cine (Salvatore, interpretat per Jacques Perrin) que torna al seu antic poble sicilià per a acudir al funeral del seu vell amic Alfredo (interpretado per Philipe Noiret), l'antic proyeccionista del cine Nou Cinema Paradiso i també artífex de la seua passió pel cine en la seua infància i joventut. La pel·lícula constituïx un retrat sentimental de la Itàlia de la postguerra i una declaració d'amor al cine.

Esta obra cinematogràfica és la suma de tres característiques crucials en l'elaboració d'una pel·lícula: està dotada d'una història minuciosa, que comporta una anàlisi profunda, i estos dos factors estan expressats amb àmplia versatilitat tècnica en la realització.

El director italià mostra en esta pel·lícula la història de Totó (cuyo nom real és Salvatore), un personatge que té un amic prou pròxim i major (Alfredo), de qui aprén -gràcies al seu extrem afany- les tècniques de projecció de pel·lícules.

Totó', com preferix ser cridat el protagonista, té problemes econòmics en la seua infància perquè son pare se n'ha anat a la guerra, per la qual cosa ha de tocar les campanes en l'església del poble. Com el sacerdot per a qui treballa és l'amo de 'Cinema Paradiso', el teatre on els ciutadans assistixen per a veure les notícies i pel·lícules, Totó s'acosta a Alfredo, el qual cedix davant de la seua insistència en l'aprenentatge de les tècniques de projecció".

Amb el pas dels anys, Totó perfecciona els seus coneixements, aplicant-los quan ha de reemplaçar Alfredo després que este patix un accident ocorregut per una manipulació inadequada de les cintes en una projecció,i que dóna lloc a la reconstrucció del teatre. Mentres açò succeïx, Totó creix i viu la seua primera experiència d'amor. Després de molts anys, contrariant el consell d'Alfredo, però forçat a assistir al seu funeral, Totó torna al poble, on recorda la seua infància i joventut, acompanyat de la nostàlgia que desperten certes coses que sa mare i Alfredo van guardar per a ell.

Falles!!

Es caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartó, encara que hui en dia es fan majoritariament de poliestiré i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 15 de març de matí (nit de la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep, a la mitjanit (nit de la cremà).

Les falles es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en totes les seues formes (masclets, focs d'artifici, etc.) i a tothora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia més freqüentment amb el vestit de Saragüells.

Font d'informació WIlkimwedia.

http://www.youtube.com/watch?v=TVbzbF7dsjM

Día internacional de la dona.

El Día Internacional de la Mujer Trabajadora (o también Día Internacional de la Mujer) se celebra el día 8 de marzo y está reconocido por la Organización de las Naciones Unidas (ONU). En este día se conmemora la lucha de la mujer por su participación, en pie de igualdad con el hombre, en la sociedad y en su desarrollo integro como persona. Es fiesta nacional en algunos países.

La idea de un día internacional de la mujer surgió al final del siglo XIX, en plena revolución industrial y durante el auge del movimiento obrero. La celebración recoge una lucha ya emprendida en la antigua Grecia por Lisístrata, quien empezó una huelga sexual contra los hombres para poner fin a la guerra, y que se vio reflejada en la Revolución francesa: las mujeres parisienses, que pedían "libertad, igualdad y fraternidad", marcharon hacia Versalles para exigir el sufragio femenino, pero no fue sino hasta los primeros años del siglo XX cuando se comenzó a proclamar, desde diferentes organizaciones internacionales de izquierda, la celebración de una jornada de lucha específica para la mujer y sus derechos.

Album de plans

Primer Pla.