El xiquet del pijama de ratjes.

Bruno és un xiquet de 9 anys que viu a Berlín amb els seus pares, la seua germana i amb la criada, María. Un dia a l'arribar a casa després del col·legi va veure la criada arreplegant totes les seues coses, es mudaven. Ningú li havia dit res abans i Bruno es va posar molt trist ja que això comportaria no veure els seus tres millors amics per a tota la vida mai més ni baixar per la barana, ni veure als abuelos... Son pare havia de fer un treball molt important i eixe era el motiu de la mudança; viurien en 'Auchviz'.

Quan Bruno va veure la seua nova casa per primera vegada es va quedar sorprés, era molt més xicoteta que sa casa anterior, era molt trist i molt freda, estava clar que no li agradava però havia de fer-se a la idea. Passaven els dies i Bruno s'avorria no sabia que fer, un dia es va construir una engrunsadora. Va demanar a l'oficial Kotler que li aconseguira un nemático i ho va construir, però quan estava jugant Bruno va caure i l'única persona que estava prop per a ajudar-li era un criat que els feia el menjar.Va entaular una conversació amb el xiquet, ell havia sigut metge abans d'arribar ací. Més tard arribe la mare del Bruno i esta li va donar les gràcies al criat, però dirien al comandant que ella li havia curat.

El xiquet no sabia que fer per a no avorrir-se i una vesprada va caminar i va caminar per aquell filat que veia des de la finestra del seu quart, volia saber fins on arribava el lluny va veure una ombra i a mesura que s'acostava es feia més gran, quan arribe al punt va veure a l'altre costat del filat a un xiquet Bruno i el xiquet van començar a parlar. Es cridava Shmuel, un nom rar per a Bruno. Els xiquets es van fer amics i Bruno cada vesprada anava fins allí, fins a eixe punt del filat on es trobava el seu nou amic.Mai va dir res a casa de l'existència de Shmuel ja que creia que no se l'anaven a prendre bé a casa i ell no volia perdre l'única persona amb què podia entretindre's en eixe lloc pel fet que amb la seua germana Gretel no se'l passava bé.

Durant tot el temps que Bruno va passar en 'Auchviz 'lo únic que feien els dos xiquets era parlar ja que cada un estava inclús costat del filat. Parlaven sobre les diferents vides que portaven;Shmuel tenia el pèl rapat i vestia sempre amb el mateix pijama, un pijama de ratlles, i no és que se'l passara molt ben allí dins, Bruno no obstant això no es donava compte de moltes coses, com de que el seu amic no el pasaba realment ben ací dins i només es preocupava per ell mateix.

Després d'un any, la mare de Bruno va decidir que ja era hora de tornar a Berlín, a la seua nova casa. Tornarien tots menys el comandant. Quan li van donar la notícia a Bruno es va posar un poc trist. Ala vesprada següent plovia molt i el xiquet temia no poder despedir-se de Shmuel però per fi la pluja va parar i va fer el mateix camí que sempre ahí.El dia anterior Shmuel no trobava son pare i va demanar ajuda a Bruno. A Bruno li encantava jugar als exploradors quan estava a Berlín i com mai havien jugat junts li va prometre ajudar a trobar son pare així que Shmuel li va agafar un pijama de ratlles com el que ell portava posat i pel buit que hi havia davall del filat Bruno. es va ficar al món de Shmuel. Es van endinsar cap a l'interior del camp i un grup d'hòmens amb armes van ser on ells, Bruno es va espantar pensat que anaven a agarrar-li allí dins però el seu amic li va dir que prompte passaria. Els van portar fins una habitació, estaven tots molt junts i apegats, la gent estava com espantada i Bruno no vaix entendre res, prompte passaria todo...

Bruno mai va tornar a casa. L'endemà tots buscaven sense parara al xiquet, la mare no va tornar a Berlín esperant notícies però un dia esperançada ho va fer per si bruno haguera tornat el només. El comandant es guanyava dia a dia l'antipatia dels soldats, no deixava de pensar en el seu fill. Un dia va tornar al lloc on van trobar la roba del seu fill i observant el lloc es va adonar del buit que hi havia davall del filat. Li van fallar les cames i va acabar assentat en terra.

Temps més tard uns soldats van ser a per ell, ja no li importava el que li feren.